comentari sessió 6

Activitat 1

Avui hem treballat de manera cooperativa, sobre els símbols identitaris. Hem visionat 2 videus; en segon en dues parts 1) i 2).

Sobre el primer en fet un comentari de manera global, tot el grup classe. Ha estat l’estratègia per a presentar el tema i “trencar el gel” entre nosaltres

Sobre el segon “NI FÀCIL NI DIFÍCIL”, hem començat per un treball individual, després per parelles, després en grups de 8 (?), i després grup gran. El punt de partida han estat les següents preguntes:

Escena 1 NI FÀCIL NI DIFÍCIL

Creus que la protagonista de l'escena porta el vel per obligació?

Potser sí.

• Penses que al noi que parla amb ella l'importa que el dugui? Per què?

No, ha començat a parlar amb ella sense cap tabú, ni prejudici. Fins i tot ha mostrat interès pel llibre, i per la mateixa noia com a persona quan aquesta l’ha respost.

Escena 2 NI FÀCIL NI DIFÍCIL

• Per què creus que es treu el vel?

Per probar, per experimentar com se senten les altres noies occidentals.

• Creus que la seva amiga l'obliga?

No, sí que la tiba, per com és aquesta amiga de “progre”, i per la resposta que hi veu de la seva amiga musulmana.

• Creus que se sent còmoda? Per què?

S'agrada, en la seva intimitat, en veure's com una adolescent occidental. Però no se sent còmoda perquè és un canvi molt fort i ràpid amb els valors de la seva cultura. Hi ha d’haver un temps, poder fer un procés en el qual ella es posicioni.

Posta en comú:

coincidim força. Diàleg molt ric i enriquidor. Dóna gust!!!!

Activitat 2

Crear un fotoreportatge

Tres rols: PERIODISTA, FOTÒGRAFA, DIRECTORA ARTÍSTICA.

Treball individual: cada una un rol –jo: PERIODISTA-.

Treball col.lectiu: posta en comú. Elaboració fotoreportatge. Exposició al grup gran.

CERCA COM A PERIODISTA:

El sikhisme , basat en els ensenyaments del guru Nanak i deu gurús sikhs del Panjab del segle XV, és la cinquena religió organitzada més gran del món. Aquest sistema de filosofia i expressió religioses ha estat conegut tradicionalment com a Gurmat (literalment, "el consell dels gurus") o Sikh Dharma. El terme "sikhisme" procedeix del mot "sikh", que al seu torn deriva de l'arrel sànscrita śiṣya, que significa "deixeble" o "aprenent", o śikṣa, que significa "instrucció".

El fundador del sikhisme, Guru Nanak, va néixer el 1469 en una família hindú al nord-est de l'Índia. Després de quatre llargs viatges en direccions oposades a Tibet, Sri Lanka, Bengala, i a la Meca i Bagdad, Guru Nanak va predicar a hindús i musulmans, i així va captar un grup nombrós de deixebles (sikhs). Segons els seus ensenyaments, la religió hauria de ser un mitjà d'unió entre els éssers humans, però, en la pràctica, aquesta semblava enfrontar les persones. En aquest sentit, lamentava de forma especial l'enfrontament entre hindús i musulmans, així com les pràctiques de caràcter ritual que apartaven l'ésser humà de la recerca de Déu. La seva intenció era arribar a una realitat més enllà de les diferències superficials entre les dues religions

Home sikh

El hijab, també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic. Es tracta en certa manera d'un equivalent a la corbata dels homes de la cultura occidental, en el sentit de que és un complement que serveix per aportar elegància i seriositat a la persona que el du. És el vel més usat entre les dones musulmanes d'arreu del món, també a Europa.

L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que a d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en altres és opcional (Marroc). Està creixent aquest darrer ús en diferents països, com a símbol

d'identitat afegit.

noia amb mocador

La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants. Hi ha diversos tipus de creu (llatina, grega, en forma d'aspa...) És un dels símbols més antics de la humanitat. Les primeres creus que es van trobar van ser a les estepes de l'Àsia Central a la prehistòria. Als temples d'Armènia, plens de creus, es parla de la influència turca en la seva configuració.

Alguns exemples de la creu com a símbol, són:

Al cristianisme és un dels símbols bàsics, un recordatori permanent de la crucifixió de Jesús

L'esvàstica (creu amb braços torts, també anomenada creu gammada) és un símbol del hinduisme que es va apropiar el nazisme

La creu invertida, emprada al martiri de Sant Pere, ha esdevingut un signe de satanisme

La Creu Roja és una organització humanitària

Els ossos de la bandera pirata es creuen en forma de creu

La quipà (de l'hebreu כִּפָּה qippà: volta, cúpula) és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no poden dur-la. Els homes ho porten des de petits, símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa, per exemple el homes mes vells del poble el portaven fins que hi van imposar la llei d'igualtat pels homes.

No està prescrit per la llei bíblica, però s'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.