El futur de les feines

INICI

Webquest dirigida a alumnes de 3er d'ESO.

INTRODUCCIÓ

Heu estat escollits per marxar amb una màquina del temps a l'any 2025. Un cop feu aquest viatge en el temps us adoneu de com canviaran les vostres vides i quins oficis tindreu.

Després torneu a l'any 2010 i teniu la missió d'explicar a la resta de companys i companyes quins estudis heu hagut de fer per arribar a desenvolupar els vostres oficis en el futur.

TASCA / PROCÉS

Tasca 1 (individual).

Fes en primer lloc el test que hi ha en el següent enllaç.

Quin és el resultat? és el que t'esperaves? t'agrada el resultat?

Cal que per començar feu una redacció de 200 paraules com a màxim on haureu d'imaginar-vos quin serà el vostre futur al 2025: quin ofici desenvoluparàs?, com seràs a nivell personal?

Tasca 2 ( en grups).

Compara el resultat amb els dels teus companys. Feu grups en el que els integrants tinguin els mateixos resultats.

Dividiu-vos en els següents rols:

• Historiador: la tasca de l'historiador serà la d'investigar l'evolució històrica de la feina fins als nostres dies. Et pot ajudar:

Wikipedia

• Periodista: documentalista / entrevistador: la feina del periodista serà primer la de trobar informació als mitjans de comunicació que tinguin a veure amb el treball resultat del test: tema, com es tracta, etc. Després l'entrevistador haurà de posar-se en contacte amb algú que faci aquesta feina i fer-li una entrevista: el dia a dia, cap a on va la feina, les expectatives, etc. Et pot ajudar:

Hemeroteca de La Vanguardia
El Pais
TVE a la carta
TV3 a la carta
Ajuda redacció periodística: 1 i 2
Com fer una entrevista
Com es fa una entrevista
Vocabulari de feines: 1 i 2

• Professional: rol de professional és el més creatiu de tots. T'hauràs d'imaginar que ets un expert del camp del futur. Amb l'informació recopilada, fes un excercici de ciència-ficció i prepara una conferència on s'expliqui com seria el futur de la professió.

Com fer una conferència
Com el·laborar una conferència

• Orientador: l'orientador haurà de recopilar i ordenar tota l'informació sobre el camí acadèmic (graus, universitats, etc) on estudiar per fer aquestes feines.

Orientació professional. Gencat.
Orientació professional
Estudiar a Catalunya

• Maquetador: el maquetador haurà d'ajudar a tots els seus companys per el·laborar els documents (dossiers, powerpoints, videos, etc.) que necessitin tots els rols per poder presentar i exposar els seus resultats, a més a més de fer un gran dossier per presentar al professor.
  
  

AVALUACIÓ

La graella d'avaluació la pots descarregar d'aquí.

CONCLUSIÓ

Les expectatives que tenies al principi sobre el teu futur han canviat després de fer la webquest?

Tens clar quines passes hauries de seguir per arribar a allò que vols ser?

Ara ja saps què has de fer per tenir el futur que vols! Fes-ho!

COM ARRIBEN LES PERSONES A ESPANYA?

Una visió d’alguns dels col·lectius residents a terres espanyoles.

De tots els col·lectius que arriben a Espanya, la dels ciutadans alemanys a terres catalanes, crida l'atenció. Els immigrants alemanys van començar arribar els anys 60. Els primers arribaven amb el boom turístic, venien per dedicar-se sobretot a l'hostaleria i alguns van acabar fent procesos de reagrupació familiar. D'altres, veient les bones condicions climatològiques i econòmiques, d'un país en expansió, van aprofitar per immigrar.

En els anys successius van seguir arribant immigrants alemanys per encarregar-se d'empreses alemanes que s'instalaven a Espanya aprofitant la mà d'obra barata. Aquests nouvinguts ocupaven els càrrecs directius.

Aquesta arribada massiva va culminar amb la compra de moltes zones de la costa Brava i Mallorca com a segona residència per passar una jubilació de sol i platja.

En definitiva, acostumem a parlar d'immigració en termes de pobresa, d'exclusió social, treballs precaris, no qualificats, l'associem a delinqüència i problemes de tota mena. Ens referim a aquestes persones amb el nom d'immigrants, nouvinguts, estrangers, forasters, il.legals...

Hem volgut plasmar en aquest article el fet que molts altres col·lectius de persones que venen a casa nostra, no només arriben per mar i tots arriben per tenir una vida més digna. Però els nivells de dignitat amb què valorem a uns i altres, acostuma a ser diferent.

Caldria ser agraïts i honestos per part nostre, i no permetre situacions de degradació humana que, en el moment actual de crisi, no es donen només en aquests col·lectius. Caldria fer les coses ben fetes i no un doble joc en funció d’interessos econòmics, sinó que, en primer lloc hi hagués LA PERSONA, considerada com a tal.

http://www.tv3.cat/videos/179925709/Pastis-generacional-2-%28comunitat-alemanya%29

comentari sessió 6

Activitat 1

Avui hem treballat de manera cooperativa, sobre els símbols identitaris. Hem visionat 2 videus; en segon en dues parts 1) i 2).

Sobre el primer en fet un comentari de manera global, tot el grup classe. Ha estat l’estratègia per a presentar el tema i “trencar el gel” entre nosaltres

Sobre el segon “NI FÀCIL NI DIFÍCIL”, hem començat per un treball individual, després per parelles, després en grups de 8 (?), i després grup gran. El punt de partida han estat les següents preguntes:

Escena 1 NI FÀCIL NI DIFÍCIL

Creus que la protagonista de l'escena porta el vel per obligació?

Potser sí.

• Penses que al noi que parla amb ella l'importa que el dugui? Per què?

No, ha començat a parlar amb ella sense cap tabú, ni prejudici. Fins i tot ha mostrat interès pel llibre, i per la mateixa noia com a persona quan aquesta l’ha respost.

Escena 2 NI FÀCIL NI DIFÍCIL

• Per què creus que es treu el vel?

Per probar, per experimentar com se senten les altres noies occidentals.

• Creus que la seva amiga l'obliga?

No, sí que la tiba, per com és aquesta amiga de “progre”, i per la resposta que hi veu de la seva amiga musulmana.

• Creus que se sent còmoda? Per què?

S'agrada, en la seva intimitat, en veure's com una adolescent occidental. Però no se sent còmoda perquè és un canvi molt fort i ràpid amb els valors de la seva cultura. Hi ha d’haver un temps, poder fer un procés en el qual ella es posicioni.

Posta en comú:

coincidim força. Diàleg molt ric i enriquidor. Dóna gust!!!!

Activitat 2

Crear un fotoreportatge

Tres rols: PERIODISTA, FOTÒGRAFA, DIRECTORA ARTÍSTICA.

Treball individual: cada una un rol –jo: PERIODISTA-.

Treball col.lectiu: posta en comú. Elaboració fotoreportatge. Exposició al grup gran.

CERCA COM A PERIODISTA:

El sikhisme , basat en els ensenyaments del guru Nanak i deu gurús sikhs del Panjab del segle XV, és la cinquena religió organitzada més gran del món. Aquest sistema de filosofia i expressió religioses ha estat conegut tradicionalment com a Gurmat (literalment, "el consell dels gurus") o Sikh Dharma. El terme "sikhisme" procedeix del mot "sikh", que al seu torn deriva de l'arrel sànscrita śiṣya, que significa "deixeble" o "aprenent", o śikṣa, que significa "instrucció".

El fundador del sikhisme, Guru Nanak, va néixer el 1469 en una família hindú al nord-est de l'Índia. Després de quatre llargs viatges en direccions oposades a Tibet, Sri Lanka, Bengala, i a la Meca i Bagdad, Guru Nanak va predicar a hindús i musulmans, i així va captar un grup nombrós de deixebles (sikhs). Segons els seus ensenyaments, la religió hauria de ser un mitjà d'unió entre els éssers humans, però, en la pràctica, aquesta semblava enfrontar les persones. En aquest sentit, lamentava de forma especial l'enfrontament entre hindús i musulmans, així com les pràctiques de caràcter ritual que apartaven l'ésser humà de la recerca de Déu. La seva intenció era arribar a una realitat més enllà de les diferències superficials entre les dues religions

Home sikh

El hijab, també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic. Es tracta en certa manera d'un equivalent a la corbata dels homes de la cultura occidental, en el sentit de que és un complement que serveix per aportar elegància i seriositat a la persona que el du. És el vel més usat entre les dones musulmanes d'arreu del món, també a Europa.

L'ús del hijab varia segons la zona, en alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica (com a l'Iran o a l'Aràbia Saudita), mentre que a d'altres està restringit a esferes privades (Turquia, França) i en altres és opcional (Marroc). Està creixent aquest darrer ús en diferents països, com a símbol

d'identitat afegit.

noia amb mocador

La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants. Hi ha diversos tipus de creu (llatina, grega, en forma d'aspa...) És un dels símbols més antics de la humanitat. Les primeres creus que es van trobar van ser a les estepes de l'Àsia Central a la prehistòria. Als temples d'Armènia, plens de creus, es parla de la influència turca en la seva configuració.

Alguns exemples de la creu com a símbol, són:

Al cristianisme és un dels símbols bàsics, un recordatori permanent de la crucifixió de Jesús

L'esvàstica (creu amb braços torts, també anomenada creu gammada) és un símbol del hinduisme que es va apropiar el nazisme

La creu invertida, emprada al martiri de Sant Pere, ha esdevingut un signe de satanisme

La Creu Roja és una organització humanitària

Els ossos de la bandera pirata es creuen en forma de creu

La quipà (de l'hebreu כִּפָּה qippà: volta, cúpula) és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no poden dur-la. Els homes ho porten des de petits, símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se quipà qui tenia una gran saviesa, per exemple el homes mes vells del poble el portaven fins que hi van imposar la llei d'igualtat pels homes.

No està prescrit per la llei bíblica, però s'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.

comentari sessió 4

Amb una mica de retard, comentar que en la sessió de dijous vam aprendre a utilitzar el moodle. En concret vam veure les aventatges d'utilitzar el forum, com a eina del treball tutorial.

Comentari sessió 3

Avui hem continuat combinant treball individual i col.lectiu, a partir de la proposta feta pels Alex.

Ha estat igualment interessant construir l'aprenentatge a partir de la consulta, selecció, esquematització, posta en comú, construcció conjunta (redacció) de la notícia, penjada d'aquesta al bloc de cadascú, posta en comú amb el grup gran, apreciació de les valoracions de cada un dels formadors...

Formar-nos en l'aprenentatge cooperatiu 2.0 des del role-playing d'alumne és absolutament absorvent, tenint en compte que els "temes" que se'ns proposen són absolutament actuals, propers, directes, significatius... i per tant, MOTIVADORS!!

Estic fent un bon aprenentatge d'aquets recurs metodològic, al mateix temps que aprenc a utilitzar millor l'ordinador i recursos ja "coneguts"

Sessió 3

Espanyols o estrangers?

La cada cop major presència d’atletes no nascuts a Espanya, representant a aquest país a competicions internacionals, ha generat un debat entorn la seva espanyolitat.

L’atleta Niurka Montalvo celebrant la seva victòria

Al llarg de la història esportiva existeixen nombrosos exemples d’esportistes que han representat el nostre estat essent originàriament d’altres nacionalitats. Niurka Montalvo, Nina Zhivanevskaya, Aschwin Wildeboer, Talant Dushevaez són alguns dels més destacats, havent aconseguit medalles a algunes de les competicions més importants. Tot plegat ha generat diferents visions, en alguns casos força contraposades:

Visió federativa: completament a favor de les nacionalitzacions per comportar un augment del nivell esportiu a les estadístiques.

Visió dels esportistes autòctons: crítics per sentir-se perjudicats a nivell econòmic (pèrdua de subvencions)

Visió dels espectadors autòctons: tot i ser una realitat legal, a molts els hi costa identificar els atletes nacionalitzats com a iguals, i més quan tenen un color de pell diferent

Visió dels espectadors nouvinguts: els mateixos estrangers que formen part de les seleccions-equips, són un element de cohesió social cap els nouvinguts, perquè s’hi identifiquen amb ells.

Visió dels països originaris: consideren que s’afavoreix una “fuita” de talents, ja que davant unes millors condicions de vida, més recursos, i una legislació que ho facilita actua en detriment seu.

Com poden veure, la polèmica està servida. Tot plegat és qüestió de perspectives.

Comentari

Felicitats per la creació del blog!

En la següent entrada que realitzis, t'animo a insereixis un fotografia o un video per fer més enriquidor el teu espai. En qualsevol moment de dubte, pots consultar el tutorial blogger que s'adjunta al blog del curs. Et recordo l'enllaç:

www.aprenentatgecooperatiu20.blogspot.com

Salutacions,

Alex